Manual de comunicació

Aquest manual de comunicació és el resultat d’anys donant i rebent fomacions en moviments socials i entitats de l’economia social i solidària. Aprenentatges que volem compartir per continuar enriquint de valors la societat on vivim.

Defensem la comunicació com a bé públic, al servei de les persones, respectant la dignitat humana sense fomentar estereotips, sense alimentar aquest discurs de l’odi irracional que ens envolta i que tenim l’obligació moral de contrarestar.

Desde L’Enxarxada no pretenem asseure càtedra, l’intenció és elaborar una guia on plantejar unes bases a tenir en compte per potenciar la comunicació, entenent-la com a un tot, com a eix vertebrador d’una entitat social.

No hi ha dreceres, ni varetes màgiques. Aquí no trobaràs respostes absolutes, si metodologies i preguntes clau que ens hem de fer per emprendre l’aventura de comunicar-nos, tant a l’interior com de cara a l’exterior de la nostra entitat.

La importància de la comunicació i la seva integració al nostre dia a dia

Per valorar la importància de la comunicació com a eix vertebrador d’una organització o negoci, cal tenir en compte diverses qüestions i acceptar el repte d’una estratègia comunicativa constant.

Vivim temps importants de transformació social davant de paradigmes establerts que a hores d’ara no són vàlids o no tan vàlids com han de ser. Entre totes estem construint un nou escenari estimulant i hem de ser capaços d’adaptar-nos al nou horitzó que estem escrivim. Per fer-ho, hem de transformar l’interior de les nostres entitats, projectes o comerços.

Apostar per la participació directa i la democratització, per fer-nos més eficients i transmetre els valors que ens mouen, tant a l’organització interna com a la visibilització externa. Si aconseguim una bona comunicació, sortim afavorides davant la complexitat i la incertesa que ens envolta.

Els moviments socials i les entitats de l’economia social i solidària, assumim aquest repte fa temps. Formem part de la ciutadania sense por del canvi, del món organitzat convocat a transformar realitats i ho assumim amb responsabilitat sense amagar les dificultats que comporta el procés. La comunicació que fem servir és el factor que explica i construeix la nostra identitat en un context social que està alterant la nostra manera de relacionar-nos.

A l’època de la sobreinformació, el compromís dels moviments socials ha demostrat que sense pressupost ni recursos, però amb altes dosis de creativitat, es pot comunicar de manera eficaç allò que es vol transmetre, per contrainformar i posar en dubte el corrent predominant.

El sobreesforç que aquest compromís comporta, de vegades provoca que la comunicació sigui l’última feina a tenir en compte, sobretot a l’hora de configurar les partides pressupostàries necessàries per a això fer-ho (siguin econòmiques o recursos humans que assumeixin la feina més enllà de les seves tasques habituals), en lloc de tractar-la com una part transversal de l’activitat diària.

Cal implementar la cultura comunicativa en les entitats

Per a poder ser autèntics protagonistes de canvi, no n’hi ha prou amb fer, cal visibilitzar i transmetre. Podem existir sense que ningú ens vegi? Necessitem canals informatius propis per a comunicar-nos constantment: una pàgina web, xarxes socials, publicacions en paper, esdeveniments… La comunicació funciona com un procés constant que requereix una càrrega considerable de treball. Si només la usem com a eina ocasional mai aconseguirem la dimensió necessària per a la seva eficàcia.

És molt comú trobar-se amb entitats que no segueixen una estrategia comunicativa concreta, sovint a causa de la falta de criteris explícits per a poder desenvolupar-la. Això provoca, que malgrat haver obtingut una certa difusió, un sentiment de frustració i de falsa creença sobre la ineficàcia de la comunicació. «Molt d’esforç per a poc resultat, per a què invertir en ella?». Aquest descoratjament és el resultat de l’anomenada comunicació anecdòtica, de no tractar-la com a estratègia integrada com un tot i d’utilitzar-la només en alguns moments puntuals.

Com que no la tractem amb la importància necessària, els processos comunicatius de les entitats socials solen dependre del voluntarisme i l’excès de tasques que acaba generant falta de planificació, una comunicació discontínua i fins i tot, absent. En el món del comerç de proximitat i de les persones emprenedores, el problema és el mateix, sense recursos i sense temps, la part comunicativa que ajuda a fer-los créixer en personalitat i beneficis, es deixa com a última opció o per a moments puntuals.

Un pas important és assumir que la comunicació no és un producte sinó una part essencial del nostre ésser. Per a comunicar correctament és necessari que totes les persones implicades en l’organització assumeixin una certa cultura comunicativa. Això no vol dir que tothom hagi de tenir coneixements sobre això, però sí que cal saber valorar i veure la necessitat d’incloure la perspectiva comunicativa en els processos de treball.

Per a poder estendre aquesta cultura comunicativa, és important assegurar-nos que en els diferents projectes o activitats participi alguna persona que aporti una mirada comunicativa.

La nostra comunicació batega constantment i hem d’entendre la seva funció vital, podem preveure i gestionar els recursos comunicatius necessaris per a aconseguir els objectius, que en cada cas, ens hem proposat.

En aquest manual de comunicació, que desgranarem en diverses pàgines a la web, desenvolupem algunes claus per fer efectiva aquesta cultura necessaria per impulsar les nostre entitats.

Capítols del manual de comunicació

comunicació interna
Comunicació interna
Comunicació externa
Comunicar-se amb premsa
Comunicació ètica
Comunicació digital
Scroll al inicio