Caixa d’eines lliures
Comunicar en Internet (NO) és gratis
Una afirmació a prendre com a falsa és la gratuïtat de moltes de les opcions que trobem en Internet. És cert que no paguem diners per moltes eines i serveis digitals, però si paguem un preu: la venda de dades personals, control sobre la nostra vida en la xarxa i publicitat mai desitjada.
L’expansió del món digital en els últims anys, ha generat un nou paradigma empresarial que l’utilitza per als seus interessos i beneficis. Els conceptes de capitalisme i imperialisme digital són dues realitats a tenir en compte per a assumir-los o intentar anar contra corrent si creiem en un món més sostenible, amb menys impacte mediambiental.
Aquest colonialisme digital és protagonitzat, principalment per les GAFAM, acrònim que es refereix a les cinc grans empreses tecnològiques estatunidenques: Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft. Gegants tecnològics especialitzats en àmbits com el programari, maquinari, serveis de missatgeria o la publicitat en línia, però que no competeixen entre si per productes concrets, sinó com un tot.
Les GAFAM han crescut en els últims anys gràcies a la seva enorme inversió en desenvolupament i adquirint altres empreses emergents, eliminant de pas a possibles futurs competidors. El més important per al seu negoci és recopilar informació sobre els seus usuaris, l’anomenat big data o macrodades. Les dades són útils sobretot per a Facebook i Google, que depenen de la publicitat i estudien als seus usuaris per a mostrar-los anuncis personalitzats. Microsoft, Amazon i Apple centren el seu negoci en la venda de productes, però també recopilen informació sobre els seus usuaris, com la seva ubicació o el tipus de dispositius que usen.
Per això, els productes de les GAFAM estan cada vegada més orientats a aquest objectiu. Des dels rellotges intel·ligents que recopilen dades biomètriques, a les xarxes socials més populars que recullen gustos i preferències.
Podem fugir de la mercantilització de les nostres dades? SI
Si bé és una realitat quotidiana difícil de combatre sense una bona reflexió, el canvi d’hàbits i formació per a un ús d’eines lliures que ens permeten no regalar les nostres dades personals, ens obre camí cap un marc no capitalista i a entendre Internet com un dret humà, sense pràctiques abusives i sense manipulació.
A continuació recollim una sèrie d’alternatives (no totes), així com alguns enllaços per si voleu conèixer més eines lliures i començar el vostre procés de transformació cap a una internet més ética. Si seguiu el nostre blog anirem publicant articles més extensos.
Us animem a ingressar a la nostra Zona Padawan per profunditzar més participant de les nostres formacions específiques i dels forums de debat.
Descentralitzant internet
Fedivers és un terme que és la unió de les paraules federació i divers, per tant, és com dir que són diverses federacions. Es tracta d’una filosofia de xarxa social que busca competir amb les grans xarxes centralitzades.
En una xarxa social tradicional com X, Facebook o Instagram, totes les dades de tots els usuaris estan allotjats en un únic sistema de servidors centrals, o en servidors directament connectats entre si. Això fa que tota la informació estigui en un mateix nucli, i que l’empresa responsable de la xarxa social sigui propietària de tota la informació sobre tots els usuaris registrats i tot el que escriuen en ella.
Les de la Fedivers són xarxes socials descentralitzades, això vol dir que les dades no s’allotgen en un mateix lloc, sinó que estan repartits en diferents instàncies. Depenent de la xarxa social en qüestió, les instàncies poden dir-se també servidors o federacions.
Algunes de les alternatives més populars són:
Mastodon: Una alternativa a X
Friendica: Una alternativa a Facebook
PixelFed: Una alternativa a Instagram
Peertube: Una alternativa a YouTube
El gran punt negatiu és que les xarxes socials de la Fedivers solen tenir molts menys usuaris, i molt poques celebritats. Són una mica més complexes d’entendre, per la qual cosa molts usuaris sense coneixements simplement no volen complicar-se la vida.
La Fedivers és una filosofia amb la que s’han creat alternatives obertes, gratuïtes, federades i eines lliures del control de les xarxes socials convencionals.
Navegadors i cercadors
A l’hora de triar el navegador web que millor s’adapti a les nostres necessitats, és molt recomanable que tinguem en compte la seguretat i la privacitat. La protecció de les nostres dades és clau en el món en línia i hem de valorar les opcions de privacitat, xifratge i seguretat que ofereix cada alternativa.
Existeixen navegadors que fins i tot incorporen serveis VPN integrats que ens poden servir per a navegar de manera anònima, garantint-nos la privacitat més gran possible quan estiguem en línia, sobretot a l’hora de realitzar accions tan delicades com introduir les nostres dades bancàries
Navegadors que són l’alternativa al monopoli Google, Apple i Microsoft:
Firefox: L’alternativa més popular que podem triar si prioritzem en seguretat i no la recopilació de dades.
Librewolf: El navegador que millor protegeix la nostra privacitat
Brave: És un navegador summament ràpid amb un sistema de seguretat bastant avançat. Integra Tor per a protegir-nos quan estem navegant i no deixar cap mena de rastre.
Tor: Garanteix 100% l’anonimat i protegeix la intimitat en la web. Es pot utilitzar com un programa de cerca tradicional, no és el millor navegador per a l’usuari mig convencional.
Cercador com l’alternativa al monopoli Google, Bing o Yahoo:
DuckDuckGo: Motor de cerca que, a diferència del gegant Google, es caracteritza per ser especialment sensible amb la protecció de la privacitat de la persona usuària.
No és només una qüestió de privacitat, també ecològica. Segons Greenpeace Google consumeix més energia que la que necessiten 600.000 habitatges.
Oficina
Les eines ofimàtiques són les que es fan servir amb més freqüència per tots els sectors, i són les que des del programari lliure s’ha donat solució de manera sòlida i consolidada.
Les solucions de programari lliure ens permeten treballar i compartir els nostres treballs, amb estàndards oberts que faciliten la intercooperació.
Nextcloud: És una de les millors eines lliures alternatives a eines com Dropbox, Google Drive o iCloud i Skype instal·lant l’extensió Talk per a videotelefonades i xat.
LibreOffice: Permet l’edició col·laborativa en temps real. És el paquet ofimàtic més potent, gratuït, lliure i de codi lliure com alternativa al paquet Office de Microsoft o al Google Drive.
OnlyOffice: Permet l’edició col·laborativa en temps real de documents de text, fulls de càlcul i presentacions.
Framasoft: És un projecte de programari lliure i obert que treballa per oferir eines per la desgoogleització d’internet. Entre elles hi ha vàries eines per treballar col·laborativament:
Calendari col·laboratiu: Framagenda
Pads: Framapad
Taules de càlcul col·laboratives: Framacalc
Presentacions col·laboratives: Framaslides
Eines per calendaritzar reunions: Framadate
Resistència per una internet lliure de capitalisme i amb drets digitals.
Missatgeria
L’email i els serveis de missatgeria instantània formen part de la vida quotidiana. El seu ús va més enllà del simple intercanvi de missatges, sent una autèntica eina de col·laboració i un mitjà de comunicació que estalvia temps i desmaterialitza molts intercanvis.
Triar el codi obert significa beneficiar-se d’una comunitat que enriqueix i millora constantment per a evolucionar i adaptar les eines lliures a les necessitats de les organitzacions.
La llista d’eines lliures alternatives a l’imperi de les GAFAM és llarga, ens centrarem en aquestes:
Mailtrain: Permet crear campanyes d’email sense haver d’utilitzar serveis de tercers, preservant així la privadesa de la nostra comunitat.
Protonmail: Garanteixen que ningú pugui veure els nostres correus electrònics. Ni tan sols Proton pot veure el contingut dels seus correus electrònics i arxius adjunts.
Thunderbird: Client de correu electrònic multiplataforma, lliure i de codi obert desenvolupat per la Fundació Mozilla.
Telegram: Destaca pel seu enfocament únic en la privacitat i la llibertat d’expressió, així com per funcionar des del núvol i això permet la seva utilització en tots els dispositius.
Signal: S’ha guanyat la reputació de ser la més segura del mercat. No recopila dades personals ni utilitza la informació amb finalitats publicitaries.
El correu electrònic també té un paper que exercir en el camí cap a la sobirania digital.
A la web de la XES trobaràs més eines lliures per utilitzar
No siguis GAFAM!
