De què parlem quan ens referim a filosofia JEDI?

Quan parlem de filosofia JEDI, no parlarem d’espases làser, ni de rebels contra l’Imperi. ni de seguir els camins de la força, encara que en el fons, sense tant d’artifici fantàstic, no és el que fem en el moment que decidim organitzar-nos per a construir un món millor? No cal viure en una galàxia molt, molt llunyana per organitzar-se contra allò que està malament i construir un món millor.

Freakades a part, hi ha quatre principis fonamentals a implementar per a una bona comunicació ètica i transformadora amb enfocament de drets:

Justícia: igualtat d’oportunitats i drets.

Equitat: igualtat i justícia entre les persones

Diversitat: acceptació de la varietat, la pluralitat

Igualtat: absència de discriminació.

El llegat històric d’una societat predominantment patriarcal són els estereotips i prejudicis de gènere arrelats en la societat i un retrat de manera desigual de la dona, en massa ocasions, reduït a la seva aparença física, al seu paper en l’àmbit familiar, a objecte sexual o de decoració, a víctimes o assenyalades com a culpables de les violències que reben. La filosofia JEDI pretén trencar amb això.

A més, la falta de perspectiva de gènere interseccional fa que les dones migrades, racialitzades, LGTBIQ+ i les que tenen alguna discapacitat siguin especialment victimitzades, ignorades o representades de manera inexacta, la qual cosa contribueix a perpetuar el racisme, la xenofòbia i la discriminació.

A l’hora de comunicar és important que busquem activament fonts diverses, representatives i ens assegurem de mostrar una imatge completa i precisa de la societat. La inclusió de totes les realitats tindrà un resultat més rigorós, just, honest i el reflex de la societat en tota la seva diversitat, guanyant una narrativa veraç i tan objectiva com sigui possible.

Hem de fer tot el possible per a oferir una imatge equilibrada i intentar mostrar la diversitat de rols que exerceixen dones i homes, més enllà dels tradicionalment assignats.

Fer pedagogia per a conscienciar que les violències masclistes són un problema estructural i que volem liquidar-lo requereix la implicació de tota la societat és, sense cap dubte, un dels majors reptes que tenim.

10 punts a tenir en compte a l’hora d’incorporar a la nostra comunicació la mirada feminista de la filosofia JEDI

1. Les dones no són un col·lectiu, són la meitat de la població i conseqüentment urgeix treure-les del victimari i retratar la diversitat de funcions que exerceixen en la societat. La desigualtat entre els sexes és estructural de les nostres societats, no una mera petició de reconeixement com a minoria discriminada. 

2. Erradicar estereotips i contribuir al canvi social. Els estereotips de gènere o sexistes són idees simplificades i prejudicioses sobre com han de ser o comportar-se les persones en funció de si són dones o homes.

3. Diversificar les fonts expertes a les quals consultes. Som les persones que treballem en mitjans de comunicació els qui triem a qui donem veu, i tenim la capacitat i la responsabilitat de visibilitzar en igualtat de condicions a persones de diferent identitat sexual, origen, classe social o religió.

4. Formar-se, empatitzar i reflexionar.

5. Promoure l’equitat. En el món de la comunicació el podem traduir per donar un tractament igualitari a dones i homes.

6. Incorporar un enfocament divers i interseccional. Cal considerar la diversitat d’experiències i les interseccions entre gènere, origen ètnic-racial, classe social, orientació sexual, discapacitat, creença, diversitat corporal i altres factors de discriminació a l’hora de comunicar és indispensable per a reflectir la realitat social.

7. Utilitzar un llenguatge no sexista, inclusiu i no discriminatori.

8. Els drets de les dones són drets humans. És la nostra obligació, per tant, tractar les violències masclistes com una violació dels drets humans, de les llibertats fonamentals i de la dignitat de les persones.

9. Visibilitzar i condemnar el masclisme i les violències masclistes. Milers d’anys de sistema patriarcal han derivat en societats amb arrelats costums masclistes normalitzades per gran part de la ciutadania.

10. Les xarxes socials, les fotos i els vídeos també són feministes. El pes i impacte de la comunicació audiovisual, sobretot de les xarxes socials, en la nostra societat imposa la necessitat de fer servir imatges i vídeos que trenquin amb estereotips.

Llenguatge inclusiu

Per una bona comunicació basada en els principis de la filosofia JEDI, es imprescindible implementar el llenguatge inclusiu. Es tracta d’un llenguatge respectuós que reconegui la diversitat humana. Que reconeix i valora les aportacions de totes les persones. Una manera d’expressar-nos que intenta donar-li la volta a situacions de desigualtat en funció de la identitat sexual o estrat social i té com a objectiu aconseguir una societat més igualitària i transparent.

El llenguatge inclusiu no és espontani. La intenció és el primer que fa falta. Tenir un parell de trucs i consells fa la resta. Perquè no hi hagi discriminació en la forma que tenim de comunicar-nos, existeixen múltiples recursos lingüístics que no requereixen un desdoblament continu com l’única solució.

A resaltar la utilització de recursos per una comunicació no sexista i evitar una comunicació discriminatòria

Recursos per a una comunicació no sexista

1. Utilitzar formes concretes. Quan ens referim a una persona concreta, cal emprar la forma masculina o femenina d’acord amb el gènere de la persona. Quan el càrrec o lloc de treball té una forma doble, hem de fer la concordança tant en el substantiu com en l’article i en la resta de paraules que l’acompanyen.

2. Utilitzar formes genèriques. Hem de bandejar l’ús del terme “home” com a genèric; sempre que parlem d’homes ens referirem només a éssers humans mascles. A vegades, això ens exigirà abandonar expressions molt consolidades i que ens ”soni estrany”, l’ús reiterat farà per normalitzar-lo. Coses com parlar de la humanitat o la raça humana, en lloc de referir-nos a ella com l’home. Hem de procurar fer servir noms genèrics, que tant valen per als individus femenins com masculins i quan ens referim a una pluralitat de persones d’un mateix grup, estament o categoria, fem servir noms col·lectius abstractes, com per exemple infància per a parlar de nens i nenes.

3. Utilitzar formes dobles. Quan no podem usar formes genèriques, podem repetir els noms o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. En aquests casos recomanem alternar l’ordre de les formes femenines i masculines al llarg del text, és a dir, no començar sempre per les masculines. Encara així intentarem, tant com sigui possible, fer servir recursos que no comportin l’ús de formes dobles.

4. Utilitzar expressions neutres o despersonalitzades. Es tracta de substituir les denominacions referides a persones per expressions referents no personals. Per exemple: “Benvinguts” per “Us donem la benvinguda”.

5. Canviar la redacció. A vegades, el recurs més eficient és fer petits canvis de redacció. Per exemple: “Han estat premiats” per “Han rebut un premi”.

Evitar una comunicació discriminatòria

La filosofia JEDI trenca amb un dels trets que té el llenguatge “tradicional”: recollir prejudicis i desigualtats presents en la nostra societat amb tendències classistes. Moltes són les expressions naturalitzades i acceptades socialment, que són totalment discriminatòries feia segons que classe social o que denigren unes certes ètnies o tipus de persones.

Des de la comunicació social, ètica i transformadora, tenim el deure i el repte d’evitar aquest tipus d’expressions de connotacions negatives i discriminatòries. La nostra manera de comunicar juga un paper rellevant per a construir una societat compromesa amb la inclusió i la diversitat.

Expressions com “treballar com un negre”, “anar al paqui”, “això és una mariconada”, “que et donin pel cul”, “quina putada”, “això és un treball de xinesos”,”sudaca”, “subnormal”, “mort de fam”, “classe baixa”, “ser un gitano”… la llista és llarga, però tot té una alternativa no vexatòria.

En resum, hem de fer una crida a l’acció amb el compromís, de les entitats i les que comuniquem, de promoure l’equitat de gènere i la diversitat a través dels nostres missatges i pràctiques comunicatives.

T’apuntes a la filosofia JEDI? Que la força t’acompanyi!

Recursos per aprofundir més en el llenguatge inclusiu