La comunicació com a motor per al canvi social

Si treballem pel canvi social, hem d’entendre la comunicació com un procés, no un producte, per a construir societats participatives, democràtiques, horitzontals i diverses, a través del debat, la reflexió i l’acció per a crear col·lectivament un model de desenvolupament just i sostenible, transformant realitats de l’entorn establert.

La comunicació social cerca generar en les persones una visió més proactiva de la realitat i transformar la informació en acció, oferint informació, formació i propostes per al canvi. Així com conscienciar, investigar i destapar veritats ocultades.

També crida a la mobilització de la ciutadania, contribueix a la participació, a la cohesió social, a la transformació des de l’individual i col·lectiu, i proposa alternatives a l’inacceptable.

Considera que els mitjans de comunicació i la participació activa són agents fonamentals per a fer possible l’apoderament comunitari, el canvi social i el foment de valors solidaris a partir del coneixement i la reflexió crítica.

Comunicació ètica i transformadora

Què és la comunicació ètica? Una resposta ràpida a aquesta pregunta podria ser la següent: el tipus de comunicació que segueix el principi de comunicar de manera clara, concisa, honesta i responsable.

Definició fàcil i evident? Pot ser, no obstant això, la seva posada en pràctica no ho és, més si tenim en compte que no hi ha unes directrius explícites i les que ens dediquem a comunicar, afrontem el repte de diferenciar el correcte de l’incorrecte i fer-ho de manera ètica facilita l’honestedat del nostre missatge i el nostre treball.

Vivim en l’era de l’excés d’informació, amb unes xarxes socials sense cap mena de control sobre les ‘fake news’ (notícies enganyoses) i el soroll irracional. Això provoca que no sempre ens trobem amb una comunicació eficaç.

Comunicar de manera poc ètica, genera un impacte molt negatiu en la societat i una pèrdua de reputació important en les entitats que caiguin en aquest parany alimentat per la manipulació mediàtica i el sector més antisocial que creix amb passes de gegant, sobretot en les xarxes i mitjans digitals.

Davant això i comprenent la comunicació com la pedra angular de tota estratègia o acció que duguem a terme, hem recollit quatre principis bàsics que resumeixen el que entenem per comunicació ètica:

• Garantir la transparència i l’honestedat. Si ens dediquem a comunicar, tenim el deure de la responsabilitat i recau sobre nosaltres garantir una narrativa honesta. No parlem d’allò que no coneixem i sempre ho fem amb una bona recerca i formació prèvia. És importantíssim ser conseqüents amb el nostre relat i no adaptar-lo al que creiem que hem de dir. La línia cap a l’engany i la manipulació és molt fina.

• Entendre i conèixer a qui ens dirigim. La comunicació és bidireccional, no tracta només de transmetre, també de la resposta que rebem que vindrà condicionada de com s’ha rebut el missatge. Les nostres paraules han de ser representatives i no utilitzar fórmules que puguin interpretar-se com degradats, intolerants o que promouen, fins i tot, l’odi o les desigualtats. Comunicar de manera senzilla, ajuda a entendre el que volem transmetre.

• Respectar la privacitat i la confidencialitat. El sensacionalisme i la manca de rigor pot atemptar contra la privacitat d’algú, violant un dels seus drets. No és necessari entrar en aquest terreny per a legitimar el nostre missatge.

• Triar el millor moment, el millor canal i el millor lloc per a comunicar. La comunicació ètica no es basa només en el quin i el com transmetem, també de quan i on ho fem. Elaborar una bona estratègia i, molt recomanable, tenir present l’actualitat i l’entorn social que pot afectar en com es percep el missatge.

Si apliquem bé aquests principis aconseguim una sèrie de beneficis com:

• Promoure un món millor treballant d’endins cap enfora. Per a poder transformar i generar un impacte positiu promovent iniciatives de caràcter social, no n’hi ha prou amb posar la vida en el centre per sobre dels interessos capitalistes predominants. Sense una bona comunicació ètica interna en les entitats, no és possible treballar bé cap a l’exterior. Com en la vida quotidiana, sense unes bases humanes i assertives en l’àmbit individual, no podem aconseguir-les en col·lectiu.
• La prioritat són els valors. Fugim de les normes del mercat, frívoles i consumistes, prioritzant els valors humans des del respecte i la solidaritat.

• Comunicació inclusiva. Si treballem cap a una societat sense desigualtats per gènere, raça o religió, o que no discrimina les persones per les seves característiques físiques o mentals, la base comença en la manera que tenim de comunicar-nos lluny dels estereotips marcats per un sistema patriarcal, de sobirania exclusiva o d’exclusió positiva.
• El primer són les persones. La comunicació ètica ofereix un tracte pròxim i respectuós per a donar resposta a anhels i inquietuds que preocupen. Com a persona receptora és més important que et trobis a gust amb el que obtens, que doni resposta en les teves necessitats. Com a persona o entitat impulsora de projectes o encarregada de comunicar-los, la comunicació ètica neix de la vocació i la voluntat de fer un món millor.

• No vendre fum. El món està ple de bocamolls i no necessitem més. La comunicació ètica cerca l’honestedat, sense generar falses esperances i frustracions. L’important és l’essència dels projectes i connectar des dels valors perdurables en el temps.
• La transparència d’allò que fem, no hi ha res més honest que això, per això la comunicació ètica dona tanta importància al que fem, que a com aconseguim fer-ho. Explicar els detalls encara que no siguin bonics, les dificultats dels processos també són humanes.

Canviar el món pot semblar una utopia a un nivell global, potser una cosa massa ambiciosa, però sent valentes podem canviar el nostre entorn i que allò que promovem s’estengui pertot arreu.

Citant a Eduardo Galeano: "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món".

Amb la comunicació ètica tenim una eina fonamental per a sumar-nos a la revolució contra l’”això és així” que promou el món de la resignació. Sortim de la comoditat i construïm un món més bonic.

Si estàs llegint aquest manual, el més probable és que ja estiguis construint aquest món des de la teva associació, cooperativa o moviment social. Gràcies!

Comunicar amb enfocament de drets humans

Els drets humans formen part de les nostres vides, fins i tot sense ser conscients d’això, estan presents en moltes petites decisions del nostre dia a dia, sobretot per als qui ens dediquem a comunicar.

La clau per a comunicar amb enfocament en drets humans està en l’empatia enfront de la situació de les altres, posar-se en el seu lloc i actuar des del respecte, l’enteniment i deixant enrere tot prejudici discriminatori.

La comunicació social té la responsabilitat de:

• Trencar amb estereotips que només valen per a augmentar les desigualtats per raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.

• No reforçar narratives que només acaparen enfocaments desfavorables i creen imatges negatives o estereotipades sobre els grups minoritaris.